La salut mental avui

Els trastorns mentals creixen en importància en la nostra societat. I molts dels trastorns dels què ens parlen, com l'estrès, l'anorèxia, o el trastorn límit de la personalitat eren desconeguts fins fa poc. Moltes vegades aquestes malalties són negades i estigmatitzades.

Més enllà de discutir si totes són malalties autèntiques o no, cal plantejar-se quines són les causes socials patològiques que desemboquen en aquest malestar que és del tot real per a les persones més vulnerables. La competitivitat i l'èxit personal són els valors socials hegemònics, el que pot comportar un altíssim grau de frustració. A mes, la funció educadora de les famílies, l'escola i del conjunt de la societat està sotmesa a un canvi d'escenari social que ens confon. Els trastorns psíquics, en aquestes condicions, estan garantits.

La salut mental és fruit de tots els aspectes de la vida quotidiana, perquè no només depèn de factors físics sinó en gran part de factors psicològics i ambientals. En aquest sentit, es pot considerar que les persones som molt vulnerables. Ja en la primera etapa de la vida, l'establiment de lligams afectius és fonamental, mentre que l'aïllament, la manca d'estímuls o l'estrès causat per fets com la malaltia o la mort d'un progenitor, poden predisposar a la depressió i altres trastorns. En l'edat adulta, les persones poden estar exposades a altres factors de risc, com un nivell social i econòmic baix, l'angoixa que pot provocar el treball precari i l'atur, l'exigència a adaptar-se als canvis que suposen les noves tecnologies i el desarrelament que comporta la immigració. I aquests són, sens dubte, fenòmens creixents. Una dada sobre l'augment de la pobresa: a Barcelona ja són entre 800 i 1.500 persones les que viuen al carrer, i entre elles hi ha una alta incidència, freqüència de problemes mentals.

Els trastorns mentals més invalidants a Europa són la depressió; l'abús de l'alcohol; altres drogues: com la cocaïna; l'esquizofrènia; el trastorn obsessiu compulsiu i la demència d'Alzheimer. Entre aquests s'emmarquen cal destacar també els trastorns alimentaris, que es calcula que afecten entre un 2,5% i un 4,5% de les dones joves, i les addiccions com la ludopatia o conductes com la compra compulsiva. Malauradament, moltes situacions de patiment psíquic estan excloses, dels models que s'utilitzen per la comunitat científica, com l'estrès crònic. Però això no impedeix que els malestars de la vida es tractin fisiològicament en el sistema sanitari, com demostra el fet que augmenta la venda de psicofàrmacs, especialment d'antidepressius, que representen ja la tercera classe de medicaments més prescrits a Europa.

Per fer front a tota aquesta situació, cal desenvolupar polítiques decidides de suport a les famílies perquè es pugui combinar amb èxit la vida laboral amb la cura dels fills; invertir molt més en un nou model educatiu que aproximi els pares i l'escola, atendre preventivament als grups de risc, especialment en la primera infància, millorar la funció de l'atenció primària i de salut mental, augmentant i millorant l'oferta i formant més adequadament els professionals, i lluitar contra l'estigma social de les malalties mentals.