Trastorns adaptatius i de l'estrès
Encara que hi ha persones més vulnerables, tothom pot tenir una dificultat per adaptar-se a una situació crítica de la pròpia vida. La durada del trastorn adaptatiu depèn del tipus de problema, però sobretot de factors psicològics i socials de la persona.
El trastorn adaptatiu s'expressa sovint per símptomes de disconfort, pèrdua de la gana o la son, tristesa, ansietat excessiva...Solen ser compatibles amb el funcionament social normal, però a vegades poden ser més intensos i repercutir en les activitats habituals.
D'una manera diferent, ens podem trobar en situacions en que es produeix l'estrès, que és un esdeveniment traumàtic que posa en perill la vida o la seguretat, de vegades col.lectivament (catàstrofes naturals, accidents, violència...) i d'altres individualment (maltractament, etc.). Les seves conseqüències poden ser els trastorns per estrès agut i els trastorns per estrès post-traumàtic, segons els casos.
Són molt freqüents?
- Els trastorns mentals causats per situacions d'estrès (agudes o cròniques) són més freqüents del que abans es pensava, especialment greus en les dones, més sotmeses a maltractaments o violència. Un 12% d'elles pot estar patint trastorns mentals importants per aquesta causa.
Tractament
- Cal consultar primer al metge de capçalera.
- Moltes formes de psicoteràpia són efectives, de vegades combinades amb algun medicament que ajudi a disminuir els símptomes.
- Psicoteràpies de grup i grups d'autoajuda.
És important...
- Entendre que les circumstàncies normals de la vida ens afecten i, a vegades, d'una manera més intensa del que voldríem. D'entrada hem d'aprendre a afrontar les causes i les dificultats amb els nostres propis recursos personals, familiars, socials.
- Expressar amb paraules els sentiments, el més aviat possible, ajuda a reduir el dany i a afrontar el problema.
- Escoltar altres punts de vista i altres experiències.
- En situacions de dol, els costums i rituals socials solen ajudar a acceptar la pèrdua.
- Cal consultar quan els símptomes són més intensos del que seria normal, o bé quan interfereixen significativament en les activitats habituals, o quan s'allarguen en el temps sense millorar.
