Trastorns de la conducta alimentària

L'anorèxia nerviosa és la pèrdua significativa de pes degut a l'evitació dels aliments que engreixen, sigui a través dels vòmits provocats, purgues intestinals, exercici exagerat o consum de fàrmacs. Hi ha una distorsió de la imatge corporal i un trastorn hormonal (manca de menstruació en les noies i pèrdua d'interès i potència sexual en els nois).

La bulímia nerviosa és una preocupació continua i un desig irressistible pel menjar, amb episodis freqüents de voracitat ("atracons") seguits de conductes compensatòries inapropiades com el dejuni, el vòmit, l'abús de laxants i diurètics o l'exercici excessiu.

Els trastorns de la conducta alimentària no especificats compleixen alguns però no tots els criteris habituals.

Es considera que les causes són múltiples. Hi intervenen variables genètiques, biològiques, psicològiques i culturals. Els valors socials respecte al cos, els ideals estètics i la moda tenen una relació directa amb aquests trastorns. Els canvis ocorreguts en la família tradicional i els nous hàbits en l'alimentació també semblen relacionats.

Són molt freqüents?

  • Al voltant d'un 4% de la població femenina jove pateix algun trastorn de la conducta alimentària (9 ó 10 vegades més que els nois) . L'edat més habitual d'aparició es dóna entre els 14 i els 18 anys, però està augmentant la freqüència d'aparició en edats preadolescents.

Tractament

  • El tractament és complex, però efectiu en la majoria de casos.
  • Tractament multidisciplinar que consta de vigilància mèdica i endocrinològica, tractament psiquiàtric i psicoteràpia, que moltes vegades comporta el control estricte de l'alimentació.
  • Suport i educació a la família.
  • El tractament pot realitzar-se ambulatòriament o en règim d'hospitalització de dia. En alguns casos serà necessari l'ingrés hospitalari, fins i tot de manera no voluntària quan hi ha hagi risc vital.

Es important...

  • Per tal de prevenir el trastorn, cal acostumar a les nenes i nens a una alimentació saludable, realitzar al menys algun àpat diari amb la família, facilitar la comunicació i fomentar l'autoestima personal.
  • Si esteu preocupats per alguna conducta que observeu, cal que ho afronteu immediatament i directament amb la filla o el fill. No traieu importància al problema. No cal espantar ni sermonejar.
  • Consulteu al metge de capçalera i animeu la noia o el noi a fer-ho.
  • Si us és possible, instaureu tres menjades al dia, asseguts a taula. A la taula, parleu d'altres temes que puguin interessar a la noia o el noi.
  • No és bo culpabilitzar ni culpabilitzar-se. No sobreprotegir: més aviat, responsabilitzar. No us desanimeu. Confieu en la curació.