Trastorns d'ansietat en els nens i adolescents
En els nens els trastorn d'ansietat es manifesten per pors i terrors nocturns, per mossegar-se les ungles, rituals de tocar-se o tocar, per la incapacitat d'estar sols o per la por a que se'ls abandoni. Altres vegades, pors que provoquen l'agitació i el plor desesperat front a l'aigua, als gossos o al canviar-se de roba, per exemple.
Les rebequeries o enrabiades són freqüentment una manifestació d'ansietat. També el moure's contínuament i la necessitat de canviar molt sovint d'activitat.
En els adolescents les manifestacions són semblants a les dels adults, amb més tendència a actuar sense reflexionar i els trastorns conductuals. La descoberta de la sexualitat adulta i la relació ambivalent de dependència respecte als pares, són motius nous d'ansietat.
Són molt freqüents?
- Poden afectar al 2-8% dels nens i adolescents.
Tractament
- El Tractament psicoterapèutic és sovint suficient per resoldre els trastorns de l'ansietat en els nens i en la majoria d'adolescents.
- El treball amb els pares i amb l'escola pot ajudar a la comprensió del que passa i a posar en marxa recursos psicològics d'ajut des de la família i des de l'escola.
- Tractament farmacològic en casos més greus i quan l'ansietat limita el ritme vital necessari per l'evolució.
És important...
- No precipitar-se en etiquetar de malaltisses les manifestacions de l'ansietat que acompanyen el fet de créixer o de fer-se adult.
- El nen tarda en diferenciar el que és fantasia del que és realitat; els llops, els monstres i els dimonis durant els primers anys de la vida són de veritat. Hi ha, dons, pors i terrors nocturns que poden considerar-se normals.
- L'excessiva exigència i l'autoritarisme dels adults també poden ser una font d'ansietat.
- Els nens necessiten que els adults els recordem els límits per encabir les seves conductes i decisions. Aquest ha de ser el marc de les relacions afectives i del diàleg.
