Trastorns d'ansietat en els adults

L'ansietat és una emoció normal en l'ésser humà, que s'expressa amb símptomes psíquics (nerviosisme, inquietud, angoixa, ensurts/sobresalts) i físics (palpitacions, sudoració, tremolor, etc...). Quan la seva intensitat o la manera en que es produeix afecta significativament a la vida o a la salut, parlem de trastorns d'ansietat.

Els trastorns d'ansietat són mot diferents entre si. De vegades, l'ansietat és el símptoma principal (crisi d'angoixa, trastorn per ansietat generalitzada...), o bé és el que experimenta la persona quan s'enfronta a un estímul extern (fòbies simples, agorafòbia...) o apareix al resistir-se a certs pensaments o actes repetitius, considerats absurds però al mateix temps inevitables (trastorn obsessiu compulsiu).

L'ansietat pot expressar-se també de manera corporal. Es tracta d'una gran varietat de símptomes físics reals, que poden afectar a diversos òrgans (trastorns de somatització), o bé desenvolupar una extrema sensibilitat i temor infundat a les enfermetats (hipocondria).

La causa dels trastorns d'ansietat no està encara clara i segurament respon a la combinació de diferents factors. En els trastorns amb una simptomatologia més específica la influència de factors hereditaris o biològics pot ser major.

Són molt freqüents?

  • Sols o en combinació amb altres trastorns, un 7% de la població general pot patir aquest tipus de problemes.
  • Un 25% dels pacients que van al metge de capçalera pateixen simptomatologia d'ansietat, associat generalment a altres diagnòstics mèdics. Això fa que no sempre es detecti i per tant, es tracti adequadament.

Tractament

  • El tractament farmacològic pot ajudar en els casos més greus.
  • La psicoteràpia bàsica, la de suport, la de resolució de problemes, o les tècniques de dessensibilització poden ser molt útils.
  • Tècniques de relaxació.

És important...

  • La major part dels problemes d'ansietat són passatgers i d'intensitat lleu-moderada. Revisar les fonts d'estrès i tractar d'afrontar-les, pot ser d'ajuda.
  • Cal investigar la freqüent associació amb problemes de la pròpia vida sobre els quals es pot actuar amb mesures higièniques o de clarificació i suport.
  • Convé consultar quan els símptomes d'ansietat interfereixen en les activitats habituals o s'allarguen en el temps.
  • Enfront d'una simptomatologia intensa o específica, com poden ser les crisis d'angoixa, l'agorafòbia o el trastorn obsessiu, convé consultar sense demores ja que poden empitjorar i limitar molt l'activitat quotidiana.