Trastorns bipolars

La malaltia evoluciona per cicles, que poden ser de depressió o de mania, que consisteix amb l'exaltació del estat d'ànim, acompanyada moltes vegades de sentiments de grandiositat, augment intens d'activitat, mostrar una energia molt superior a la habitual i altres conductes similars o mixtes.

Els canvis de cicle i la durada poden variar molt. Al principi les fases maníaques o depressives són més freqüents. Les dones poden tenir un ritme de cicles més ràpid.

Hi ha diversos tipus de trastorns bipolars: trastorn bipolar I, trastorn bipolar II i ciclotímia.

En el tipus I, l'episodi maníac és més intens i pot acompanyar-se d'un o més episodis de depressió. El tipus II es caracteritza per episodis depressius i algun episodi maníac de menor intensitat. La ciclotimia és un trastorn crònic que consisteix en continues oscil·lacions de breus períodes de depressió i mania més lleugers.

Les causes són desconegudes, encara que és molt probable l'existència d'una predisposició genètica, a la que s'associen factors diversos de la vida.

Són molt freqüents?

  • Quasi un 1% de la població, homes i dones, i de totes les races. Freqüentment s'inicia a la etapa final de l'adolescència, o en la joventut.

Tractament

  • La teràpia farmacològica amb liti, o amb altres fàrmacs coneguts com estabilitzadors del estat d'ànim, és fonamental per controlar els canvis d'humor. Cal realitzar controls analítics periòdics per tal d'evitar una alta concentració de liti, o del fàrmac que s'utilitzi en cada cas, a la sang. Sovint és necessari complementar el tractament amb altres medicaments.
  • L'ajuda psicoterapèutica i psicosocial pot ser molt útil per entendre la malaltia i reenfocar la pròpia vida.
  • Les fases agudes poden requerir hospitalització immediata.
  • Amb un tractament acurat, més del 80% dels casos poden portar una vida normal.

És important...

  • En la fase d'exaltació, la persona té una impressió subjectiva de trobar-se extraordinàriament bé, raó per la qual sovint no demana ajuda.
  • Cal identificar els primers símptomes de canvi i acudir al metge.
  • Les persones de l'entorn han de motivar perquè no es deixi el tractament i intervenir immediatament si es produeix la crisi.
  • Els contactes amb altres afectats pot ajudar molt a acceptar la malaltia.