Trastorns depressius en els nens i adolescents

Als nens els hi és difícil el reconeixement del sentiment de tristor. La majoria de les vegades confonen estar trist amb estar enfadat i els costa donar nom al malestar psicològic.

En aquest sentit en els nens parlem "d'equivalents depressius" (trastorns de la son, de la gana, mals de panxa, mals de cap, trastorns de comportament). Una altra expressió de la tristor és tornar enrera en el creixement, perdre hàbits o l'autonomia ja adquirits, tornar-se a fer pipí al llit, etc... També ens poden mostrar la seva depressió a traves de la pèrdua d'interès general a l'escola, en el jocs, en el esport.

Els adolescents poden reconèixer en ells mateixos la depressió i per tant, expressar-la de forma semblant als adults. La depressió en els adolescents els porta molt sovint al sentiment d'impotència i el nihilisme més absolut, al mateix temps que és viscuda com una incapacitat. Els intents de suïcidi, com a solució a aquest carreró sense sortida, són freqüents. La mateixa sensació d'impotència a vegades els pot portar, paradoxalment, a comportar-se com a més forts i més audaços, mostrant-se excessivament autosuficients.

Són molt freqüents?

  • El 10% de nens i adolescents poden patir episodis de depressió.

Tractament

  • Psicoteràpia a través d'escoltar-lo, del dibuix i del joc amb els nens.
  • En els adolescents treball psicoterapèutic per entendre els motius i ajudar-lo a mantenir la seva autoestima.
  • Treball amb les famílies per modificar actituds a traves d'entendre que els hi passa als seus fills.
  • Quan la depressió és important i sobretot quan limita el progrés emocional i intel·lectual, o bé hi ha risc vital, cal emprar fàrmacs antidepressius i si s'escau, l'ingrés hospitalari.

És important...

  • Tenir en compte que el nen, mentre creix, ha d'anar assumint etapes noves, abandonant alguns privilegis de la infantesa.
  • El nen pot deprimir-se normalment per circumstàncies de la vida: el naixement d'un germà, l'entrada a l'escola, acceptar que no és tan bon jugador de futbol com voldria, que li costa lligar, que no rendeix a l'escola.
  • Per poder parlar de depressió, les manifestacions han de durar un cert temps i afectar els àmbits i activitats en les que el nen participa.
  • Pot ser útil la consulta psiquiàtrica o psicològica quan els pares o l'escola no aconsegueixen entendre el fet desencadenant o la situació del nen.