Trastorns depressius en els adults

La depressió és una alteració de l'estat d'ànim, que està anormalment baix. Pot ser més lleu o més greu, però sempre cal valorar-la amb cura. Quan és greu, implica una gran discapacitat per a la vida normal.

La Depressió Major pot tenir vàries tipologies i diferent gravetat. La tristesa pot ser molt profunda, diferent a qualsevol altra experiència anterior, igual que l'apatia o la pèrdua de qualsevol sentiment de plaer o interès per alguna cosa. Sovint es tenen idees intenses de culpa i es pensa en la mort. La son, la gana estan afectats. A vegades el pacient pot perdre el sentit de la realitat exterior o del propi cos. La distímia és una depressió més crònica, però menys intensa, que sovint es presenta juntament amb altres trastorns mentals com ara un excés d'ansietat. Algunes malalties físiques o certs medicaments (sobretot en les persones grans) també poden produir depressions secundàries.

Són molt freqüents?

  • S'està estenent de manera important a tot el mon.
  • A Catalunya poden haver més de 200.000 persones malaltes, entre ells fins a un 10% dels nens i adolescents.
  • Un 20% de les persones poden viure un estat depressiu almenys una vegada a la vida.
  • És més freqüent en les dones, entre els 35 i els 50 anys.
  • La majoria de persones amb depressió no va al metge.

Tractament

  • Quan és d'una certa intensitat és necessari un tractament amb fàrmacs, encara millor si va acompanyat de psicoteràpia.
  • El tractamentamb medicaments és molt efectiu. S'ha de prendre amb molta cura, fins i tot després de la millora clínica.
  • La psicoteràpia ajuda a entendre la manera d'afrontar la realitat i les pròpies emocions, i a desenvolupar pensaments positius.

És important...

  • El suport de la família i de les persones de l'entorn.
  • L'exercici físic i prendre el sol poden ajudar.
  • Cal saber que les depressions no tractades poden empitjorar molt.
  • Si s'està passant per una situació molt penosa, alguns símptomes físics poden indicar una depressió.
  • Els nens i adolescents manifesten el malestar depressiu de manera molt diferent als adults; de vegades, amb trastorns de la conducta, amb queixes físiques o amb negativa reiterada a anar a escola, per exemple.
  • Les persones grans són més vulnerables als canvis de la vida (hospitalització, pèrdues afectives,..). Quan estan deprimides, poden tenir també símptomes de confusió, desorientació o més dificultats en les funcions pràctiques.