Esquizofrènia i altres psicosi

L'Esquizofrènia és un trastorn que s'inicia en l'adolescència caracteritzat per la pèrdua de l'adequació a la realitat, l'aïllament social, les conviccions delirants i la conducta general, sovint extravagant. La manca de consciència de malaltia és un símptoma més, que, òbviament comporta dificultats molt importants per a les famílies.

Les capacitats de la persona i l'adaptació a l'entorn tendeixen a deteriorar-se amb el temps, a la vegada que els símptomes més actius relacionats amb la percepció de la realitat, deliris i al.lucinacions, es van atenuant. L'evolució de la malaltia pot ser en forma d'episodis aguts d'alta intensitat, o bé de manera més continuada i insidiosa.

En alguns casos, es produeix una combinació d'aquests símptomes amb altres d'arrel afectiva, depressiva o d'exaltació (trastorn esquizoafectiu).

La causa més probable és d'origen cerebral, a l'estil d'una malaltia degenerativa, el que no descarta que factors ambientals poden incidir, a favor o en contra, en el trastorn.

És molt freqüent?

  • Un 1% de la població, homes i dones, pateix aquest trastorn, que presenta un percentatge estable en el temps i en diverses cultures.

Tractament

  • El tractament farmacològic continuat reverteix els símptomes i podria frenar l'evolució de la malaltia
  • Les intervencions de tipus cognitiu i psicoeducatiu són molt importants, tant pel pacient com per la família.
  • Les famílies han de participar en el tractament i rebre suport
  • L'entrenament en comunicació i en habilitats socials, la rehabilitació i la reinserció social són fonamentals.
  • La manca de conciencia de malatia fa que els pacients tendeixin a no demanar ajuda i a abandonar els tractaments. Recordar sempre que la pitjor situació és retardar el tractament i la rehabilitació o permetre que el pacient els deixi.

És important...

  • El diagnòstic i el tractament a temps són essencials per millorar l'evolució.
  • Especialment en l'adolescència, cal estar atents a les senyals d'alarma: canvis importants en l'actitud general acompanyats de preocupacions estranyes, inadequació en l'expressió dels sentiments, conductes de recel, forta inhibició i aïllament social. Aquests símptomes no s'han de confondre amb els canvis crítics normals dels adolescents.
  • La manca de consciència de malaltia dificulta la voluntarietat del tractament.
  • El rebuig social empitjora l'acceptació del trastorn per part del malalt i de la família.
  • La falta d'oportunitats per la reinserció social empitjora l'evolució.