Trastorns cognitius

Un delirium és un estat de confusió marcada (desorientació, pensament estrany, "visions", etc...) i normalment d'aparició sobtada i reversible. La demència és una malaltia degenerativa d'evolució crònica caracteritzada pel deteriorament intel.lectual i l'afectació progressiva de totes les capacitats per a un funcionament personal i social normals: la memòria, l'orientació, el judici de realitat, l'afectivitat i l'estat d'ànim, els trastorns de conducta. A mesura que avança la malaltia, les situacions de risc en la vida quotidiana augmenten.

Són molt freqüents?

  • Estudis realitzats mostren que la demència pot afectar a un percentatge alt de les persones més grans de 65 anys (entre el 6 i el 14%). L'increment de l'envelliment de la població comportarà també un augment d'aquestes malalties, de manera proporcional a l'increment de l'edat.

Tractament

  • El delirium està ocasionat per altres causes orgàniques com ara una infecció, intoxicació, consum de fàrmacs o abstinència d'una substància com l'alcohol. Algunes demències poden tenir a veure amb trastorns de la tiroides o amb dèficits vitamínics. Cal doncs, tractar aquestes causes.
  • El tractament en les demències més freqüents (demència senil, demència d'Alzheimer) es dirigeix a millorar el funcionament cognitiu, alentir la progressió de la malaltia i millorar els símptomes no cognitius, és a dir, l'estat d'ànim, l'ansietat, l'insomni, els trastorns de la percepció (com ara al·lucinacions) o les idees delirants (com per exemple, sentir-se amenaçat o perseguit).
  • El tractament és una combinació de fàrmacs, exercicis d'estimulació i teràpies socials. Es pot necessitar un suport d'hospital de dia especialitzat. L'ingrés hospitalari només te sentit temporalment, per situacions de descompensació o de crisi. La família cuidadora també necessita suport i recolzament.

És important...

  • La major part de les demències no es poden curar, però existeix un tractament que pot millorar molt al pacient.
  • El diagnòstic s'ha de fer el més aviat possible, davant les primeres senyals de pèrdua o fallades de memòria o d'altres canvis en la conducta.
  • L'estimulació activa és una estratègia eficaç per retardar la progressió de la malaltia.
  • Sovint serà necessari anar adaptant la llar progressivament per tal de disminuir els riscos potencials per a la persona amb demència.
  • Mantenir la salut mental de la família cuidadora és molt important, i pot requerir de suports auxiliars per a fer més compatible la vida de tots.